Recursos: Les causes

Potser la següent pregunta és Com hem arribat aquí? De fet, algú pot pensar “Si és que sempre hem estat aquí!”. Però no és cert. Un parell d’exemples: en l’àmbit de la informàtica, i centrant-nos només en els darrers 50 anys, cap a meitat dels anys vuitanta del s.XX quasi un 40% de les persones que estudiaven Informàtica eren dones. Actualment superen per molt poc el 10%. De manera similar, el curs 2000/2001 el percentatge de dones que estudiaven Matemàtiques a la universitat superava el 60%. Actualment es troba al voltant del 35% i va de baixada.

Quines són les causes d’aquesta situació? Què s’està fent al respecte? Bé, hi ha múltiples recerques científiques que proven de donar resposta a la primera pregunta. I hi ha moltes entitats i persones que estan treballant per revertir la situació. Veiem-ho.

En primer lloc, mirem què diu l’evidència científica sobre les causes que provoquen aquestes baixades en les vocacions femenines STEM i TIC. Tal com explica el llibre de la Dra. Sáinz, un dels models teòrics que més han contribuït a explicar desde la psicologia el tema que ens tracta és el proposat a l’article d’Eccles i Wigfield (2002). Aquest model subratlla dos components principals a l’hora d’explicar l’elecció d’estudis: les expectatives d’èxit (“sóc competent per superar aquests estudis?”) i la valoració percebuda (“està relacionat amb els meus valors i el que vull fer a la vida?”) Per suposat, totes dues components estan condicionades pels rols de gènere, així com per la influència de l’entorn de la persona.

Hi ha múltiples estudis (Eccles, 2007a, Eccles et al., 1999) que demostren que la socialització de gènere té una influència gegant en les vocacions del jovent. I és en aquesta època quan es produeixen més canvis i són més receptius/ves a influències del seu entorn més immediat, especialment companys/es (Sáinz, García, Pálmen y Solé, 2011), família i professorat (Sáinz, Pálmen, García, 2012). De fet, el paper que juguen el grup d’iguals en la definició de l’autoconcepte i la formació de la identitat personal de nois i noies adolescents és crucial (Sáinz, 2007). És importantíssim, doncs, el paper de les escoles i instituts en aquesta etapa per treballar contra els biaixos de gènere a l’aula.

Però, quins són els biaixos contra els quals cal lluitar?

1. “Les dones no tenen facilitat per a estudiar titulacions STEM o TIC” Hi ha evidència científica (Eccles, 2007b; Sáinz y Eccles, 2012) que demostra que les dones s’autoconvencen de que les seves qualificacions són pitjors que les dels seus companys a assignatures STEM, tot i que realment elles tenen millors notes en aquestes matèries. Això afecta les expectatives d’èxit dels joves davant d’una titulació STEM o TIC: homes amb pitjors qualificacions en matemàtiques i ciències es veuen capacitats per cursar-les, mentre dones amb millors qualificacions, no.
2. “Les dones són millors desenvolupant rols socials” Aquest estereotip es comença a desenvolupar des de la infància, molts cops a través del mateix joc. D’aquesta manera es van formant les seves expectatives de futur (Sáinz, 2007). Aquest és el paper que s’ha assignat tradicionalment a les dones (les cures cap a altres persones) i és el que s’espera d’elles. El marc teòric de congruència entre rols i metes (Diekman et al., 2010) mostra que les dones tenen menor predisposició a escollir estudis vinculats a STEM o TIC, o fins i tot, a abandonar-los un cop començats. Així, el mateix estudiantat de secundària valora més positivament les dones que estudien medicina (complint amb l’estereotip de les cures) que les que estudien enginyeries (López-Sáez, Puertas i Sáinz, 2011).
3. “La història demostra que les dones no han estat (gaire) protagonistes de la ciència i la tecnologia” Novament tornem a l’estructura social, la repartició de rols i aquí afegim la invisibilització de les dones que han tingut l’oportunitat d’escapar-se dels rols als que estaven destinades i que han protagonitzat importants avenços. Cada cop més es treballa per recuperar la memòria (i sovint la “propietat”) d’aquestes aportacions. Cada cop coneixem més noms de dones que han marcat la història de la ciència i veiem que actualment, amb una situació socialment diferent, tendim cap a l’equiparació. Tot i així, queda camí per recórrer.
4. “La tecnologia no té res a veure amb les persones” Aquesta afirmació és rotundament falsa. La tecnologia ho té tot a veure amb les persones per dues raons: perquè són les persones les que la dissenyen, i perquè afecta (cada cop més) directament a totes i cadascuna de les coses que fem en el nostre dia a dia. La tecnologia s’ha de veure com un mitjà (i una oportunitat) per millorar la vida de les persones. Si un noi o noia vol el dia de demà poder millorar la vida dels altres, difícilment trobarà un àmbit amb un espectre més ampli d’impacte que la ciència i la tecnologia.
5. “Aquest problema no té impacte en els homes/nois” Si bé en aquest premi enfoquem només la situació de les dones i les STEM/TIC, la problemàtica té una altra vessant que no és independent d’aquesta: Hi ha segregació horitzontal amb minoria d’homes en titulacions relacionades amb les cures dels altres (e.g. infermeria o magisteri). Aquestes són les dues cares d’una mateixa moneda. S’han de tractar conjuntament. Els homes són perfectament capaços de dedicar-se a aquest tipus de professions.
6. “Els entorns laborals STEM/TIC són hostils per a les dones” Actualment les empreses científico-tecnològiques valoren molt la incorporació de dones als seus equips. És una necessitat urgent: els equips han de ser diversos i a dia d’avui això no és possible.
7. “La conciliació és complicada en les empreses tecnològiques” Més enllà de valoracions subjectives, sí que és un fet que les empreses tecnològiques, per la pròpia natura de la feina, solen oferir moltes opcions de teletreball als seus treballadors i treballadores, facilitant d’aquesta manera la conciliació.
8. “La recerca i les dones” La necessitat d’intensificar la participació de les dones en les àrees de recerca en l’àmbit STEM està en el debat públic. Cada vegada més totes les professions requereixen d’una sèrie de coneixements i competències tècniques. La baixa participació de les dones en la recerca (i per tant, en la creació de nou coneixement) i, més concretament, en aquest àmbit (STEM) les deixa en una situació de desigualtat respecte als homes. Per tant, és clau posar-hi remei des de les institucions tals com les universitats, agents transmissors de coneixement, etc.
9. […]